La nostra porta sempre està oberta

 Com ja he esmentat en altres entrades, la porta de la nostra aula sempre està oberta per rebre la visita dels nostres companys i companyes. Tots venen molt motivats per a compartir moments amb Víctor, Abel, Nayara i Leo.

És una experiència inclusiva molt gratificant  ja que es pot observar com aprenem els uns dels altres.

                             

Compartim l' assemblea a la nostra aula i presentem als companys i companyes que ens visiten. Aprofitem aquest espai per parlar de les dubtes i inquietuds que tenen sobre com es comuniquen, com aprenen,... l'alumnat de l'aula UEECO.

Els companys de les altres aules els agrada molt ajudar en les rutines, i els escultors i escultores aprenen a fer demanda als seus iguals i deixar-se ajudar per ells.

Aprendre a jugar junts també és un benefici per a tots i totes

           

Hi ha moments en el que també necessitem l'ajuda dels companys i companyes de les altres aules, i ells i elles sempre estan molt disposats a col·laborar.Tenim un conflicte a l'aula, a en Leo li molesta els sorolls, però a n'Abel li tranquil·litza fer sorolls amb les potes de les cadires. Què podem fer?, li preguntem a les científiques de l'aula d'aula del costat. Després de vàries propostes: posar mitjons a les potes, posar roba d'objectes perduts, posar pilotes de tenis com al menjador. Finalment, vàrem optar per aquesta última proposta.Les alumnes van escriure un missatge a la comunitat de mestres per cercar pilota i ràpidament veren trobar a un mestre que en tenia moltes.

Vàrem contar quantes pilotes necessitàvem i quins estris necessitaríem per fer els forats.  Només ens quedava posar-ne mans a l'obra.

Moltes gràcies científiques per ajudar-nos a millorar la convivència de la nostra aula.

 És molt gratificant veure com els companys i companyes de les altres aules tenen curiositat i s'esforcen en entendrecom aprenen i es relacionen els nostres nens i nenes de l'aula UEECO.